Des de fa uns anys sempre recordo el meu "aniversari" de donar-me d'alta com advocada exercent (19.11.1998) suposo que perquè encara no em crec que no ho hagi deixat. I sempre penso en aquells primers clients que van confiar en una joveneta advocada que tot just havia acabat la carrera, que mai va tenir padrins en el món del dret, que mai va fer una passantia i que mai havia trepitjat un jutjat abans...
Els 14 anys de professió m'agafen a tope, amb una bona panxa i la taula plena de casos (i disposada a agafar els que calgui, eh?) Si això es traduís en tranquil·litat personal i econòmica ja seria fantàstic. Però ja sabeu que no, estrès, problemes, nervis i dificultats per cobrar la feina feta són el pa de cada dia. I d'altra banda el panorama futur no és gaire bo, les reformes en justícia faran que les coses - per tots, justiciables i professionals- es compliquin encara més.
A vegades, m'agradaria que vingués a veure'm un Chicote del despatxos d'advocats. Un coach que em fotés canya i m'ajudés a organitzar-me millor, a assegurar-me els pagaments, a reduir despeses, a distribuir i delegar millor la feina. Suposo que hi ha gent que s'hi dedica a això, no? Suposo que cal que a vegades algú des de fora et digui això ho has de fer així així i així. Perquè jo no tinc temps ni de pensar...
Bé, malgrat totes les dificultats ... i fins que no decideixi a fer el pas de dedicar-me a una altra cosa - no sé si sabria- i mentre ens deixin, seguirem exercint l'advocacia... resistirem amb vocació i il·lusió...
I...sobretot..moltes gràcies a tots els que penseu en mi quan teniu un problema. :)