Aquests dies de Nadal, recordarem especialment l´Oriol, un company de la classe de la Carla que fa un parell de setmanes ens va deixar inesperadament. Res del que diguem o fem podrà consolar els seus pares, però des d'aquí els vull enviar una abraçada ben forta i molts ànims.
24.12.10
22.12.10
16.12.10
#SoparMall
Ahir a la nit, uns quants de la comunitat del Cop de Mall vam fer una trobada nadalenca. Ooohhhh quins nervis sempre a les desvirtualitzacions però aquest cop (de mall) no tants perque a la majoria ja els coneixia i la resta com si els conegués perquè tracto amb ells via xarxes socials moltes hores al dia... (em suporten moltes hores al dia). Ho vaig passar molt bé, molt bona gent, els Maristes, i en concret #hermanoeusebio van fer una gran feina amb ells. I en quant els que no van anar als Maristes, també...
Quan ells vulguin, repetim.
I dissabte, cap a Mataró...
I ara, a dormir que la #ressacamall i la #son avui poden amb mi...zzzzzzzzzz
13.12.10
Quan reclamar factures és una manera de fer país...
Tenia pocs dubtes, però a la jornada d'informació de l'ICAB per a advocats del torn d'ofici a la que vaig assistir divendres em va quedar claríssim (perquè ho vaig haver d'anar a preguntar directament a un dels ponents al finalitzar la xerrada, no perquè ho expliquessin). Tots els ciutadans als que se'ls designa un advocat del torn d'ofici han de pagar la seva minuta d'honoraris tant si no tramiten la justícia gratuïta com si la tramiten i se'ls hi denega. Sembla obvi, però no ho és tant.
Se'ns ha insistit molt sempre que això ho haviem de fer amb les víctimes de violència de gènere, ja que molts cops donen per fet que l'advocat que els assessora és gratuït. Per la qual cosa tant a comissaria com al jutjat a les víctimes se'ls recorda que si no tenen dret o se'ls hi denega la justícia gratuïta l'advocat podrà cobrar els seus honoraris. Però no hi ha aquestes precaucions a la resta de ciutadans (i parlo del torn penal sobretot) que per exemple estan detinguts, o són citats a declarar a unes diligències prèvies, etc. No se'ls informa gens. I això ens porta problemes en el moment de reclamar.
I perquè dic que si jo cobro faig país, doncs la qüestió és que quan jo treballo per al torn d'ofici a mi qui em paga (tard i poc) és la Generalitat. I si jo arribo a cobrar del client tinc la obligació de retornar a la Generalitat els diners que m'havia pagat per aquell cas.
Naturalment, a més a més si jo cobro del client, ho podré fer amb uns honoraris dignes, els que preveuen els criteris orientadors d'honoraris que aprova el Col.legi d'advocats, és a dir, que cobraré més que no el que em paga la Generalitat per haver dut aquell cas.
Així que, ho mirem com ho mirem, que els advocats d'ofici arribem a cobrar dels nostres clients convé a tothom. Per la qual cosa 1º no entenc perquè no s'insisteix més des de l'Administració en informar als ciutadans que els advocats que treballem al torn d'ofici som advocats de primera, que tenim una experiència reconeguda i que hem hagut de superar uns requisits i cursos per poder accedir-hi i que tenim dret a exigir el pagament dels nostres honoraris si el ciutadà no té dret a la justícia gratuita 2º tampoc entenc perquè des del colegi d'advocats no s'insisteix més en aquest fet, recolzant als advocats que reclamem els nostres honoraris, creant una mena de protocol per fer-ho, saber quan podem exigir el pagament de les nostres minutes i els passos a seguir per aconseguir el cobrament.
En cap cas parlo ni suggereixo fer cap mena de modificació de com es realitza ara per ara el cobrament del torn d'ofici (que seria millorable quant a la puntualitat, perdó per recordar-ho però és que és així), és evident que jo defenso que l'advocat ha de cobrar SEMPRE de la Generalitat sino és que ha cobrat ja del client, només considero que deixant les coses com estan s'hauria de procurar incidir en el dret-deure que té l' advocat de intentar cobrar els seus honoraris del client directament un cop sap que pot fer-ho i en l'obligació del ciutadà de pagar.
Així que, tan aviat com pugui, a repassar expedients del torn d'ofici i a minutar.
11.12.10
8.12.10
La tardor al Parc del Guinardó
La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.
3.12.10
Cambios en tiempos de crisis
Los cambios habitualmente producen más incertidumbre que esperanza, pero en tiempos de crisis eso no es así. Cuando todo va de mal en peor cualquier cambio es bienvenido y más si viene lleno de ideas frescas y con ganas de ponerlas en práctica ya que abre una puerta a que las cosas puedan mejorar, que se tomen decisiones más oportunas. No estoy de acuerdo en muchas de las cosas que he oido proponer a Mas, me dan miedo algunos recortes que se puedan llevar a cabo, pero a grandes rasgos estoy convencida que muchas otras, son absolutamente necesarias ponerlas en práctica ya mismo. Quiero poder confiar en el nuevo Govern, diría que, aunque no les haya votado, necesito poder confiar que con ellos las cosas van a ir a mejor.
En otro orden de cosas, y ya advierto que yo de economía y finanzas no entiendo nada, no acabo de ver claro qué se supone que debemos hacer cada uno de nosotros para que la situación económica mejore. Si nos imponemos austeridad está claro que estamos perjudicando a alguien que hasta ahora vivía de nuestros gastos más o menos superfluos. Ser autónoma tiene muchísimos inconvenientes, pero entre muchas de sus ventajas tengo mucha flexibilidad para decidir en qué gasto y en qué invierto. Esta semana he recortado algunos gastos pero me ha dado la impresión de estar y con perdón "haciéndole una putada" a alguien, a esa empresa más o menos modesta que también está sobreviviendo como puede y que tu noticia de "dejar de ser cliente" es otro de los muchos mazazos que debe estar recibiendo.
En cuanto a mis morosos, no puedo hacer más que no ahogarles, darles todos los plazos que necesiten para que me vayan pagando cuando puedan. A veces es o eso o no cobrar nunca. Me fastidia enormemente cuando se trata de la misma Generalitat, y sabeis que soy muy crítica al respecto de los retrasos en cuanto al turno y aunque me haga pesada seguiré reivindicando la necesidad de mayor puntualidad en los pagos (sobre todo por esa sensacion de que igual se lo están gastanto en estupideces en vez de emplear el poco dinero que haya en pagar a los que trabajamos para ellos) pero respecto a los clientes particulares o PYMES intento ponerme en su lugar y ser flexible, aunque siendo firme en cuanto a que respeten los nuevos plazos que podamos acordar.
Y como última conclusión, no puedo hacer más que trabajar, trabajar y trabajar. Sin pensar demasiado en cuándo o si cobraré el trabajo que hago porque si me paro a pensarlo dan ganas de tirar la toalla. Pero eso nunca. Además tengo que asumir algunos cambios profesionales y proyectos que son inminentes y necesito mucha fuerza y energía para llevarlos a cabo.
Venga, venga, venga, la cosa está fatal, pero ánimos a todos, que saldremos de esta crisis, seguro!
A visualizar y a pensar en positivo, que eso siempre ayuda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





