30minuts: "Inventant el futur"

Va ser molt interessant el 30 minuts d'ahir "Inventant el futur". Explicava les experiències de 6 joves emprenedors. Els tuiteros ja van sentir les meves crítiques al programa, ja que tots sis eren nois, fent així invisibles les noies emprenedores i tot el que aporten les dones al món empresarial. Crec que va ser un greu error que deixava el reportatge absolutament coix i que no té cap justificació ja que de noies emprenedores hi ha un munt i amb projectes molt interessants, viables, sostenibles, etc.  Diria que no han buscat gaire.  Però bé, al marge d'aquest crítica,  -  i de que donava la sensació que sense un Mac o tres Macs no ets res, - en general molt recomanable.  

I també voldria afegir uns pensaments dispersos d'aquests meus, basant-me en l'experiència d'aquests mesos de formació a  Bcnnetactiva on  he conegut moltíssima gent,  molt diferent i amb molt bones idees i ganes de posar-s'hi. 

D'emprenedores i emprenedors hi ha de tots els sexes (per si no ha quedat prou clar) i de totes les edats, amb projectes molt diversos (no tots vinculats a internet o noves tecnologies i no per això menys necessaris ni poc innovadors) i no tots els emprenedors tenen prou recursos per tirar endavant els seus projectes però sí es pot aprendre on buscar aquest finançament i de possibilitats hi ha moltes si el que defensen és viable.  Per aconseguir-ho has de saber presentar el projecte, exposar-ho, fer un pla d'empresa, trucar a les portes correctes, etc.  

Amb això vull dir que, no tothom ha de ser emprenedor (ni tothom val ni tothom vol) , però  si algú té il.lusió i ganes,  que no deixi d'emprendre pel fet de tenir 20 ni  40 ni 60 o 80 anys, ni per no tenir tots els recursos, ni tota la formació. Hi ha lloc per a tothom. I per no córrer riscos innecessaris cal formar-se, cal fer una bona planificació, cal ser realistes també.  I adaptar-se.

Emprenedores i emprenedors hi ha autònoms, amb microempreses, amb pimes i alguns, que creen grans , enoooooormes empreses. Però no només s'ha de crear el negoci, també s'ha de sobreviure.  Crear-lo pot ser qüestió d'uns tràmits, el que és realment difícil i emocionant  és el que ve després.  El dia a dia del teu negoci. Així que també tots els que ja estan dins de les seves pròpies empreses són emprenedors perquè en realitat un cop ja tens el negoci muntat no deixes de inventar, de buscar idees per,  en el millor dels casos, créixer. I  sempre cal adaptar-se a les noves circumstàncies, als canvis econòmics, socials, de mercat, de necessitats dels clients. 

I l'objectiu no sempre es fer-se ric. De fet, parles amb futurs emprenedors i  poques vegades aquesta és la idea. Simplement el que molts volem és que el que fem sigui econòmicament viable, i molts cops això només dependrà de les despeses i necessitats de cadascú.   Però com bé  apunta el @Pau al reportatge, si no  guanyes  un marge beneficis no pots "perdre'ls" per poder invertir en el teu projecte i per sort o per desgràcia la inversió és sempre necessària per continuar endavant (formació, noves tecnologies, etc,). Així que cal treballar dur per tenir aquest marge.

De fet, hi ha tanta diversitat i vist l'èxit d'audiència del programa  (i al twitter va ser TT a tota Espanya) espero sincerament que  ja que ahir no van  ensenyar més que a joves emprenedors (entenc que era precisament aquest el tema i excepte pel que fa a la relliscada quant a les noies,  la resta no ho critico)  dediquin  no ja un altre 30 minuts sinó una sèrie de programes als "Emprenedors" i tinguin ocasió de mostrar la gent  jove, madura i gran emprenedora,  homes, dones,   projectes de tot tipus, empreses de grans pressupostos i més modestes,  casos d'èxit, fracàs, etc. 

És més, amb els temps que estem vivint  fins i tot una sèrie  de reportatges amb continguts pràctics de formació per  autoocupar-se seria molt més útil per al país que altres programes que s'emeten. 

Bé, no sé, pensaments que m'han vingut al cap després de veure el programa. 

Sí, jo també tinc un projecte,  però ara per ara intento averiguar com puc robar-li  ni que sigui una hora al dia al rellotge per poder posar-m'hi a treballar en ell..mentrestant seguirem emprenent en l'advocacia i la docència més convencional...