Amistats 1.0 i amistats 2.0?

Ahir vaig veure a alguns dels meus millors amics 2.0, en una trobada que jo vaig trobar molt especial i amb alguns d'ells després per la nit, va tornar a sortir el tema aquest de les relacions 1.0 i 2.0 per la sensació estranya  que et deixen, a vegades, aquestes trobades. En el sentit de, i aquest seria el meu resum: "tant que hem compartit i què bé que connectem i ara que et tinc davant no sé què dir-te o què explicar-te o què preguntar-te,  tot i que estic molt molt contenta de veure't i tinc molt per dir-te i explicar-te i preguntar-te".  

Alguna vegada ja he parlat de l'assumpte, però com a molts de vosaltres m'encanta donar-li voltes al món dels blogs, del facebook i el twitter i les relacions que s'hi van creant a les xarxes amb el temps  i tot això. Jo tinc la meva teoria i us l'explicaré,  tot i que jo ahir vaig estar molt a gust, i no vaig notar aquell sentiment estrany que sí he tingut altres vegades. Segurament no vaig tenir temps ni de pensar, ja que vaig estar mentalment ocupada vigilant que la Carla no fes de les seves... ;)

Bé, la meva teoria és que als amics 100%  2.0 ens falta un passat vivencial real en comú. Vivim al món de les opinions i de l'intercanvi de informació de tot tipus. I tot i que, cadascú a un nivell de més o menys intensitat, compartim el dia a dia (ara opino tal cosa, ara estic fent això, ara t'ensenyo aquesta foto, i mira quines sabates porto avui i ara llegeixo aquest llibre, ara em sento així, ara escolto tal música, aquesta nit necessito desaparèixer, etc)  i que segurament coneixem als altres perfectament (o podem sospitar quina mena de persones són)  no hem viscut experiències reals junts. Però no ens hem d'amoïnar, perquè això es "cura" amb el temps, fent coses plegats i amb més trobades com les de ahir. 

De fet a alguns d'ells només els he vist un cop, o dos,o alguns d'ells molts cops més i excloent les excepcions - que amb algú hi pugui haver circumstàncies que hagin "enrarit" la relació que amb alguns les hi ha, diria que per desgràcia -  sempre el següent cop que et veus t'hi sents més a gust que l'anterior. I crec que per això que he explicat,  perquè ja es va creant un vincle més real que virtual. I hi haurà per qui això no sigui important però per mi sí, i tot i que m'encanta el món 2.0,  ara per ara sempre que puc prefereixo una trobada en persona, que un xat de quatre hores. I reconec que no sempre ha estat així,  però ara sí. I sabent que els primers cops serà "raru" (o no, perquè no sempre ho és) prefereixo superar els nervis i la timidesa i fer el pas de veure'm amb qui sigui que no quedar-me amb una conversa o relació exclusivament on line.  

Ells ho saben, segur que ho noten: em sento absolutament captivada pels meus amics 2.0, tenen unes ments privilegiades, m'encanta compartir el dia amb ells, m'encanta llegir els seus tweets, els seus posts, saber què opinen sobre tots els temes de l'actualitat i de la vida i discutir amb ells quan no hi estem d'acord que és gairebé sempre, m'agrada que es fiquin amb mi perquè no em passo a l'iphone,  i també molts cops em fan patir, no diré que no, o també em fan emprenyar moltíssim. Com passaria igual al món 1.0. 

 

I mentre es van teixint sense forçar i amb il.lusió ;)  aquestes amistats, el temps passa, i gent a la que feia dos dies que coneixes quan te n'adones han passat 5 anys, els anys que té aquest blog i molts altres blogs que van començar el 2006 - i segur que farem una festassa per celebrar-ho, si ningú s'hi posa jo mateixa l'organitzaré -  i el cas és que just avui, 12 de juny,  la cullerada, el gran blog del meu gran amic Puji 2.0 i 1.0 (en aquest ordre, cronològicament parlant)  fa 5 anyets i si encara queda algú que no hi hagi passat per allà,  que ho faci, que ja no ho podrà deixar de fer, un bloc de referència, una persona... imprescindible! 

Per cert, passeu i  deixeu-vos posseir per "as time goes by" que jo ja fa dues setmanes que la tinc al cap...

Eps, els que comenteu, no sigueu massa durs amb mi, que són les 4.25 de la matinada...;) #maleitinsomni