"La pacient presenta l'antigen HLA-DQ2 associat amb un risc més de 250 vegades superior de patir celiaquia respecte un individu DQ2 negatiu"
Malgrat això: "No debe iniciarse una dieta sin gluten sin haber realizado previamente una biopsia intestinal que demuestre la intolerancia al mismo, por la alteración de la mucosa. La prescripción de esta dieta, sólo porque hay sospecha de intolerancia a esta proteína o por resultado positivo en la prueba de anticuerpos específicos, sin haberse realizado una biopsia intestinal que lo confirme puede ser un error que lo único que se consigue es retrasar o enmascarar el diagnóstico de una posible enfermedad celíaca"
Així que.... només podem fer que esperar a que li facin les proves que es considerin convenients que confirmin el diagnòstic. Anem molt i molt perduts, per la qual cosa el millor que podem fer és començar a informar-nos bé, per si de cas.
Família i amics ho vull veure penjat a la nevera ;)
Altres documents:
9 comentaris:
Actualment no hauria de ser massa problema, només és anar amb molta cura amb el menjar. I bé, em temo que el pitjor és acostumar-s'hi, més que els efectes negatius que pot tenir la malaltia ben tractada.
Esperem que no passi d'ensurt i si no adaptar-se. De fet és una de les malalties que estan més marcades en els aliments. Tinc amics al·lèrgics a l'albúmina d'ou o a la lactosa i han de llegir la lletra petita petita dels components. Una abraçada.
Qui és celíac, Anna? La Carla?
Ho dic perquè sigui qui sigui de la família el més segur és que hi hagi més familiars, ja que a vegades no dóna símptomes però la celiaquia hi és.
Tinc una nena preciosa a catequesi, de 10 anys que ho és i arrel de trobar-li a ella, van descobrir que el pare també ho era, cosa que ha anat molt bé, doncs ell, que té uns 40 anys, no havia donat mai cap símptoma però en canvi començava a tenir problemes... Ara tots dos fan la dieta celíaca i estan magníficament bé :-)
Sigui qui sigui, ànim i endavant!... i a comprar a Mercadona, que hi ha un munt de productes sense gluten... Mai m'hi havia fixat fins que una noia, també celíaca, em va dir que ella trobava a Mercadona un munt de coses que no tenien a altres llocs.
Petons!!!
Molts ànims i un petó! L'important és que al final de tot es trobi bé!
Gràcies a tots.
Assumpta, sí, la petita Carla...ja ens ho han dit que segurament ens suggeriran de fer-nos les proves... El Sr. Mercadona es veu que té una filla celíaca o algú i està concienciat amb el tema :) així i tot són carillus els aliments que es fan expressament sense gluten. Millor anar a coses més naturals. Estem fent un màster en 24 hores!! buffffff....
Sí, un dels amos de Mercadona té un fill o una filla celíaca, és veu que la conscienciació els hi ve de conèixer el problema directament.
Sí que són cars, sí... compares preus de galetes, o de pasta de sopa, o el que sigui amb gluten o sense gluten i la diferència és molt gran. Sortosament productes frescs de fruita, verdura, carn, peix... tot això no presenta cap problema :-)
Tinc un nebot diabètic, també ha de controlar molt el que pot menjar (pesar segons quins aliments: hidrats de carboni = sucre) i es punxa insulina varies vegades al dia. Doncs ell viu feliç i content, està tan acostumat fa una vida completament normal i sense cap problema :-)
Ja veuràs com, en cas que sortís que sí és celíaca, aviat agafaríeu els habits d'alimentació i ella ho veuria tan normal com ho veu aquesta nena que tinc al grup de catequesi que és alegre, feliç, fa esport... :-)
Vaya, ¿y esto tiene relación con su "problema" de crecimiento?
Dale besitos de parte de Guillermo y mía
Vaya. Bueno, estadísticamente hablando, "250 veces superior" puede ser mucho o poco. Así que espero que estéis lo más tranquilos posible hasta que tengáis los resultados definitivos.
Aunque todos sabemos que la espera, la incertidumbre, no es un trago agradable, mucho ánimo. Y suerte!
Bé, anima't. Avui en dia, tenim celíacs a pilons a les escoles, i sembla que no has de patir quan sàpigues del cert si ho és. trbaràs de tot, i acabareu menjant com ella, i ella serà feliç, i aprendrà molt bé que pot menjar i què no. Sobretot, angoixa, no!
Petons!
Publica un comentari