Emprendre socialment ...

Avui tornava a sortir un petit article d'opinió d'Alfred Vernís a La Vanguardia sobre emprenedoria social. No el trobo a la versió digital així que no l'he pogut penjar, però diu algunes coses interessants "no estem parlant de filantropia caritativa sino d'alinear el negoci amb la societat". Us enllaço un altre article que va sortir fa un parell de setmanes, per si algú vol fer-li una ullada.

El concepte: crear valor social, sense afany de lucre però sí de benefici.  Sí, el benefici és necessari,  una empresa siguin quines siguin les seves "finalitats" o l' "objecte social" ha de ser sostenible per sí mateixa, sense necessitat d'ajuts ni subvencions. Per això, per exemple,  es planteja la necessitat que moltes ONG es converteixen en empreses socialment responsables, només així podran subsistir en aquesta nova conjuntura. 

Com li comentava a la Marta Flores Coll  en conversa via twitter, arran un link que va publicar sobre aquest tema (sempre m'interessa tot el que escriu i enllaça!)  fa temps que li dono voltes a l'assumpte. Tot i que encara no en sé gaire he llegit una mica d'aquí i d'allà, he comprat algun llibre, espero anar a alguna xerrada... Vull dir que si estic decidida a fer canvis - i això ho tinc claríssim- no puc precipitar-me. Vull fer-ho bé i vull afegir aquest "valor social" a allò que faci. 

L'advocacia ja ho té això, molts "elements" que es podien considerar com d'emprenedoria social sobretot per aquells lletrats que a més de tenir el nostre despatx treballem pel torn d'ofici, defensant els que no tenen recursos per pagar-se un advocat privat (o així hauria de ser la cosa)  però els pensaments que tinc van per un altre camí. I es pot fer sense necessitat de deixar el dret i potser tampoc la professió o amb l'esperança de poder viure-la d'una altra manera...

Molts ja sabeu que fa mesos estava molt il·lusionada pensant que tenia molt clares les coses i ara ja no és així. He d'empassar-me coses que vaig dir i recular. No puc negar que el meu actual estat "d'indignació" general per com va el món,  ha tingut molt a veure en aquest canvi. Potser ja no soc la mateixa que fa uns mesos. Potser necessito coach. Potser he de parlar-ho amb algú rotllo terapia sense pressa per aclarir-me per on vull tirar. Potser només em cal fer un xat i desfogar-me. El que avui he descobert és que el projecte que preparava, que tenia gairebé a punt,  no té aquest component "social i sostenible" i ha deixat d'interessar-me. Sí, ho havia ajornat uns mesos, però és que més val que l'arraconi,  perquè segurament si l'emprenc abans o després tornaré a sentir aquella incòmoda sensació de no anar pel camí que realment volia. 

Per prudència potser no soc prou clara amb les meves reflexions. No vull exposar aquí alguns dilemes morals que m'he trobat a la feina, però ja us els podeu imaginar. No puc arriscar-me a agafar una "opció" amb la qual pugui patir novament aquestes angoixes.

Resumint: que vull trobar un projecte on em senti satisfeta i tranquil.la i per això necessito creure en el que estic fent.He llegit molt de empresaris i autònoms que es fiquen en mil històries fins trobar - potser molts anys després-  la que realment funciona a tots o gairebé tots els nivells. Jo sempre em pregunto si mai a la vida tindré les idees clares sobre el que realment vull fer...i pateixo per si al final algú m'ha de dir "la vida era allò que et passava mentre només pensaves quin camí triar...".  

Comença aviat el curs a la UPC i  també les classes a algunes acadèmies que compten amb mi per aquesta tardor. En l'àmbit advocacia, també a tope de feina (consti que no sempre es tradueix en "euros"). Sigui com sigui, intentaré centrar-me i gaudir amb el que faig, donar-ho tot,  i paral·lelament  concretar aquestes altres idees....

 

Gràcies per aguantar tot el rotllo d'aquest post-teràpia.

Us desitjo un  feliç setembre, bon curs i bons projectes per a tothom!