Estic vivint una situació estranya i fins avui no m'he atrevit a explicar-la.
L'altre dia, al migdia - dimarts o dimecres, no ho recordo bé - vaig entrar a casa i de seguida em vaig adonar que feia una olor diferent. Com si hi hagués estat algú. Un home, en concret. Olor a home. I no al meu home ni de cap altre home que jo pugui identificar. A home gran, potser...No sé com explicar-ho. La sensació era tan intensa que de debò vaig pensar que hi havia algú al pis. Ben acollonida vaig inspeccionar una mica. Però no, òbviament no hi havia ningú. I no li vaig voler donar més voltes.
Però ahir... quan vaig agafar una jaqueta...aquest matí quan he obert un armari...fa mitja hora mentre dormia la Carla... Un altre cop aquella olor.
Una olor que passa davant meu, com si hi passés algú per allà, algú que no veig.
A vegades soc una fanàtica de les percepcions sensorials i extrasensorials (i una mica meiga) però a la vegada molt racional i pragmàtica. I no trobo cap explicació lògica. Tot el pis és exterior, no hi ha cap pati per on puguin pujar olors ni res semblant.
Només em passa a mi i només em passa a casa.
Té alguna cosa a veure amb el dia de difunts? Tinc un fantasma a casa? un esperit? necessito descansar? unes vacances? Algú m'està enviant un missatge?
Què en penseu?
Estic preparada per escoltar les vostres teories, només tres precisions:
1. No, no estic prenyada.
2. Ja em temo el que em diran les noies de la família i ja us dic que no, que no és la Conxita.
3. Sí, ho sé, estic fatal. ;)
9 comentaris:
Carai, em costa pensar una explicació. Si és un fantasma, la Carla potser ho notaria, els nens són més perceptius... Bé, estic dient això i jo no m'ho crec però quan en Rai era molt petit es quedava mirant a un punt de l'infinit i parlava i reia com si algú li estigués dient coses... li va passar molts dies, era molt pertorbador...
Segur que no pot ser alguna cosa de l'armari? Naftalina? Una bossa de mà nova amb aquelles boletes que li possen?
És de veritat que esteu parlant de fantasmes? :-))
buufff...
fa iuiu...
ningú més ho nota?
llavors és autosuggestió, jo m'ho trauria del cap i intentaria pensar en altres coses...
bona nit guapa!
cuida't!
Em pregunto si no podria ser una olor que hagis percebut en alguna banda, fora del pis, i que inconscientment s'hagi quedat gravada al teu cervell. Per algun motiu, a l'arribar a casa l'olor s'ha tornat conscient...
Buf, no sé si té sentit, això, però tinc disculpa: 2 mojitos (ep, que se suposa que sóc abstemi, jo) i quarts de mil, per mi. Que descansis... sense olors!
Jo sóc de les que té "premonicions", i ho dic molt seriosament, puc somiar coses que l'endemà mateix es compleixen...
Hi ha alguna persona gran perduda que t'estimessis molt i a qui no vas poder dir alguna cosa? De qui no et vas poder acomiadar? Una pèrdua d'algú amb qui tenies assumptes pendents, però de tipus afectiu? Pensa-hi...
Hummmm... curiós... Jo tampoc sóc gaire donat a creure aquestes coses, però si et passa una cosa així...
Ventila bé la casa, amb tu a dins i desitjant que aquesta olor se'n vagi. A veure si així...
Per cert, ara ens hauràs d'explicar qui és la Conxita.
Per cert, jo no tinc fills, però això que diu la Cira ho he observat en MOLTS nens. Fa pensar...
Hi ha algú que es passeja quan tu no hi ets...
Apala!!
Jo també quan flairo alguna olor diferent...algú ha estat a casa...és clar que amb els adolescents que hi volten, no t'explico les olors jejeje
Ep... tenim novetats al respecte? Fa una mica de "iuiu" no?
Publica un comentari