Moments de pànic.
Però a la porta he trobat una nota....
"Las encontré yo. Jordi" i el seu mòbil.
L'he trucat i m'ha dit que em quedés allà que de seguida me les portava i en cinc minuts el tenia allà. M'ha dit que se les havia trobat posades al pany...
Aixx, no sé on tinc el cap...
Sort que encara queda bona gent pel món!
Jordi, ole tú!
7 comentaris:
Un aplaudiment per en Jordi!!! Quina sort que hi hagi gent així, de veritat que moltes vegades només ens fixem en la gent que no és com cal i també n'hi ha molta de maca :-))
Un post que anima... i molt! :-)
Jo en tinc sort dels meus veïns també... ja m'han arreplegat les claus dos cops que me les vaig oblidar penjades a la bústia... mira que m'arribo a emprenyar amb mi mateix quan em passen aquestes coses...
Tu mateixa ho has dit. Sort que encara queda bona gent. Llàstima que cada cop menys.
Doncs sí, el més trist és que ens sorprengui això, el més normal és que tothom ho fes i retornés les claus al seu amo. Però estem tan mal acostumats, o som tan desconfiats, que davant d'un bon samarità, ens sorprenem i tot. Això fa pensar que alguna cosa no va massa bé en l'espècie humana...
Suposo que l'has abraçat com devia.
A mi tb m'ha passat com al porquet, quina vergonya quan et pica la veïna i et diu...
I tant que en queda, i tant! Vamos, fins i tot diria que som majoria, mira tú què et dic!
Bon finde, advocada :)
Publica un comentari