Aquests dies recordava que l'any passat per aquestes dates va marxar l'Oriol, un company de l'escoleta de la Carla, i just avui m'han explicat una tràgica notícia d'un altre petit, el fill dels amics d'uns amics, que ahir també va marxar sobtadament, de la nit al dia, amb 2 anys...
Aquestes desgràcies, et deixen sense paraules... I et fan pensar tant...
6 comentaris:
Coi! A això sí que no hi ha dret!
un petó de companyia bonica!
La mort sempre ens dol, però quan és d'infants em dol el doble i penso en el que passen els pares.
Si no fos creient a la meva manera, no sé si coses com aquesta em resultarien suportables. En qualsevol cas, no vull imaginar-me el dolor de les seves famílies, pobrets.
Un dolor massa brutal ha de ser aquest. No sé si un se'n pot refer mai...
Et fan patir i et fan tenir por...
Horrible.
Publica un comentari