10.12.11

Si ens aixequem ben d'hora...


Aquest matí m'he aixecat ben d'hora i una miqueta més tard he baixat al carrer a comprar unes pastes i el diari. I m'ha sorprès molt trobar-me tants comerços oberts al barri. Bé, potser ja no era tan tan d'hora, però avui era dissabte i no eren ni quarts de nou del matí i hi havia moviment.

He vist la senyora Pepita, la de la carnisseria, despatxant als clients; la Maruja, a la seva botiga de flors, amb els arbres i les plantes de Nadal totes ben disposades; les noies simpatiquíssimes del forn de pa que ja devien portar hores despertes; el del quiosc a tota màquina;  la perruquera de la cantonada, la que em va pentinar el dia del meu casament, que també ja obria la persiana... 


I digueu-me tonta, però m'ha emocionat veure i m'he sentit orgullosa d'aquests autònoms, aquests petits empresaris, posant en marxa els seus negocis ben d'hora, ben d'hora en aquests temps tan difícils i incerts. I amb il·lusió.

#yyeyeeln

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Devia ser a això que es referia en Guardiola!

Alyebard ha dit...

:) encara hi ha un bri d'esperança.

El porquet ha dit...

La tossuderia i la perseverança ens han de treure d'aquest sarau en que estem posats!

Ferran ha dit...

Al final, la vida és així de simple: la gent fem la nostra per mirar de tirar endavant, i ens en sortiriem perfectament si no fos pels imbècils que ens governen, aquí, allà i més enllà encara.

Sí, aplaudiments, aplaudiments a tothom que senzillament mira de tirar endavant!

Assumpta ha dit...

Aquest post m'agrada, m'agrada molt... em fa veure les coses una mica millor... M'uneixo al teu homenatge! ;-))