PROU!

Ahir per la tarda, com van fer milers de ciutadans, vaig anar a la manifestació que es va convocar contra les retallades del Govern de la Generalitat i del Gobierno central. És molt difícil explicar el que se sent quan estàs envoltada de milers de persones que volen fer visible la seva indignació, a mi personalment, m'emociona, m'omple d'energia i em fa sentir orgullosa .

SEMPRE que vaig a una manifestació o concentració, abans o després, he de llegir el típic comentari d'alguna ment privilegiada que diu que si això no serveix per res, que més val posar-se a treballar i deixar-se de tonteries, que això no fa més que perjudicar el país, per no parlar de les imbecil.litats que si guarrus, perroflautes i demés (suposo que els que deien això ja no tenen cap argument per continuar afirmant-ho - o són cecs i sords). 

A mi em fa pena aquest analfabetisme democràtic i aquesta manca d'empatia social (feia dies que no deia l'expressió, eh?) d'alguns quants. Com si els que creiem en el dret a manifestar-nos fóssim uns penques, uns ganduls, com si no treballéssim, com si volguéssim viure del cuento, com si ens fotés l'actual situació per no poder demanar tal o qual ajuda o tal o qual subvenció. No tenen ni idea. No entenen res. I ja estic cansada de discutir-ho. Només volia dir que aquests, els que fan aquests comentaris, per poc o molt joves que siguin,  em semblen els tipics iaios rondinaries conservadors que no fan més que queixar-se del que fan els altres i que ja ningú se'ls escolta, pobrets. 

Això sí, el que realment és útil al país és passar-se tota la setmana (hores de treball incloses) pendents del futbol, veritat? 

Perdoneu, però ho havia de dir.