Adopcions, el problemàtic 0,6% :(

Mireu com es fa màgia, donant-li la volta a una dada.

Fa una setmana van saltar totes les alarmes. Segons el conseller de Benestar i Família hi ha pares que adopten nens i després si tenen problemes amb les criatures (sobretot a l'adolescència), retornen els menors a les Institucions. Persones com jo, molt sensibilitzades amb tots els temes que puguin afectar menors, voliem saber més: però com? qui? perquè? quants?  

Al final em van donar la dada: això passa un 0,6%  dels casos i  és possible que segons com es facin els càlculs aquesta xifra sigui inferior. 

Vol dir que un 99,60 % dels pares adoptius no retornen els nens.

En base a aquest preocupant 0,6% ara volen fer canvis a nivell general. Revisar els criteris idoneïtat , els protocols, la formació. Vegeu, per exemple, la notícia aquí. . Els pares que adopten "han de ser conscients que és com si fos un fill biològic". Cal? Que no ho saben? Que no ho desitgen?

Parlem, doncs dels pares biològics. Perquè si de tots els menors que hi ha a les institucions NOMÉS 70 són de famílies que han adoptat, vol dir que centenars o milers de nens que viuen als centres de menors,  són fills biològics,  en desamparament. Així que,  no seria més coherent que tota aquesta formació que en teoria han de rebre els pares que volen adoptar la rebessin els pares biològics?

Segur que no dec ser la única que ha criticat la volta que li han fet a la dada, perquè ahir, una setmana després al TN hi tornaven amb la notícia i el presentador afegia "SÍ, ÉS MENYS DE L'1% PERÒ AIXÍ I TOT..." i ara passaven a etiquetar els nens adoptats, com a problemàtics.  "Els pares que adopten han de saber que venen amb "motxilla" que pot ser d'abusos, maltractaments, etc"  i explicaven tots els problemes que porta adoptar un fill del que no saps què ha patit els primers mesos o anys de vida. 

Els pares que volen adoptar ho saben tot això. Puc sospitar que estan cansats de rebre formació i informació sobre el tema. Així que suposo que reiterar la noticia era per la resta. Digueu-me desconfiada, però aquests en porten alguna de cap. Volen que disminueixin a Catalunya el numero d'adopcions? volen fer-ho tot molt més complicat? incloure algun tràmit nou que suposi més temps i diners?.  No ho sé, el temps ho dirà... Però tot això, segur,  és una manera de preparar uns canvis que volien introduir i no sabien com. 

Enhorabona, doncs, per aquest 99,60%. 

Però, una altra qüestió: Els  pares biològics o adoptius que accepten que la situació els sobrepassa i posen el problema en mans de les institucions tan "dolents" són? O són molt més responsables que aquells que no fan   ni diuen res i la situació se'ls va de les mans i aleshores és quan apareix la tensió, la violència física o verbal, etc.

També puc imaginar-me a quines situacions tan dramàtiques s'ha d'haver arribat per "retornar" el nen a l'Administració. I de fet, no em cal imaginació, tinc uns quants expedients on consten informes que expliquen molts d'aquests "abandonaments".  Cal veure què fariem nosaltres en segons quins casos.

No separem els menors segons si venen d'una família biològica o d'adopció i centrem-nos a buscar les causes que fan que alguns d'aquests menors siguin problemàtics o que els pares no sàpiguen com gestionar algunes situacions difícils. Ja us ho dic jo que, segur que hi haurà casos gravíssims, però per tenir una motxilla carregada no cal venir de l'altra punta del món, lamentablement.

Unes poques propostes com a prevenció: facilitem la conciliació, proposem uns horaris racionals de feina, deixem que pares i fills passin més temps junts, fomentem les activitats familiars, fomentem un oci saludable, eduquem els pares (TOTS), millorem la relació pares-escoles, recolzem a les famílies que passen situacions difícils .  Potser així hi haurà molts adolescents que no es perdran pel camí, vinguin d'on vinguin... Però això no, això sembla que no interessa als nostres representants.