Aquesta setmana, per motius professionals, he anat a tres presons, fet força excepcional. Les visites als centres penitenciaris mai em deixen indiferent. Sempre em passen coses, vinc amb el cabàs ple d'anècdotes, i a això ajuda, ho reconec, el fet d'anar en transport públic a llocs on no és precisament fàcil d'arribar.
Jo no crec en la pena de presó. Sé que per a determinats casos (psicòpates) és difícil buscar una alternativa, però així, en general, no trobo que sigui la millor manera de resocialitzar (i aprofito per recordar que segons la Constitució la presó no és pas un càstig "les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la reinserció social").
D'altra banda penso que tots estem exposats a entrar-hi, no la veig com una pena que només s'imposa a perillosos criminals ni res semblant. Us podria explicar uns quants casos de persones excel·lents que en moments concrets de la seva vida han estat en perill d'entrar, ja sigui per haver comés un error puntual, per haver confiat en qui no devien, per ser els últims responsables de decisions que s'han pres sense consultar-los, etc.
Segur que hi ha molta gent "complicada" allà a dins, no negarem la realitat, d'acord, jo he hagut de tractar amb interns de tracte impossible, però és que tampoc tothom que hi és a dins ha jugat a la vida amb les mateixes condicions, no tothom sap controlar emocions, ni la ira, no tots saben com resoldre conflictes sense fer servir la violència, no tots - per sort- sabem què és tenir la droga a cada cantonada o potser fins i tot a casa.
Molts cops, enlloc d'estudiar les causes i fer una tasca de prevenció, s'endureixen les penes d'alguns delictes augmentant els anys presó. Es creu que això fa d'efecte dissuassori. En realitat, a la pràctica això no funciona. Mireu què passa amb la violència de gènere. Algú de vosaltres em podria dir quina pena de presó pot tenir si maltracta a la seva parella?, o si ven un gram de coca? Així, de què serveix augmentar la pena si ningú coneix què diu el Codi Penal?
No m'agraden les presons. Els interns m'expliquen coses que passen allà dins que fan esgarrifar. Tinc molta informació i no sé què fer amb ella. Ni sé si he de fer alguna cosa...
Jo, en realitat, volia fer aquest post, per explicar una conversa que vaig tenir dijous amb un intern que sortia de permís (al transport públic, bàsicament viatjo - o sola com avui - o amb els presos de permís o familiars que hi van de visita). El noi - que està a pocs mesos d'aconseguir la llibertat condicional - em va explicar que per primera vegada no li havia dit a ningú que sortia de permís. Perquè quan ho feia, la seva família - amb tota la bona intenció del món - el venien a buscar en cotxe a la porta de la presó i els 6 dies de permís no el deixaven ni un moment sol. I eren 6 dies de visites i reunions familiars constants. I en cotxe el deixaven de nou a la porta de la presó el diumenge a la tarda.
I ell, després de passar al centre 24 hores "vigilat" dia i nit, volia estar sol. Volia arribar a Barcelona i passejar pel carrer i ser una persona lliure més. No volia arribar directament al seu barri de la perifèria, on tothom coneix la seva crua història, i ser l'X que està de permís...
Només volia unes horetes per a ell, sense etiquetes...
Vaig pensar que jo, faria el mateix...
Aix, la llibertat...

2 comentaris:
M'ha arribat la sensibilitat amb què descrius coses que jo també penso, advocada. La vida no és en blanc o negre, té molts matisos, ningú no és perfecte -molt menys sempre i en tota circumstància- i sí, tots podem cometre un error que ens faci caure en aquell pou on mai hauriem pensat...
La nostra societat, farcida de descosits que aquests mesos estem constatant amb més força que mai, no sap què fer-ne, dels errors: els cataloga tots per igual, els tracta tots per igual, els tanca tots per igual... i s'ha acabat el problema, que és la forma més efectiva de no solucionar res, en el fons.
PS: jo també entenc la decisió que el noi ha pres aquesta vegada.
Un post brillant! Llegint-te he après, he sentit i m'he emocionat. De veritat. Com diu el Ferran vivim en un món ple de matisos i rares són les vegades en que tot es decanta cap a una banda o cap a l'altra (almenys si arribem a conèixer la història de fons).
Una lliçó de vida!
Publica un comentari