TRIAR ESCOLA (2)

Com han canviat les coses des de l'anterior post on parlava de triar escola! Hem visitat molts centres. Hem parlat i pensat molt sobre el tema. I hi ha molts punts que ara veiem d'una altra manera quant el que és més important i el que no ho és. Per cert, quin poc encert que es facin les jornades de portes obertes quan encara no se sabia quines escoles et tocaven per proximitat. De 6 centres ens van passar a 18 i molts ja havien fet les portes obertes, així que hem hagut de concertar entrevistes personals però molts cops no hem pogut veure les classes ni les instal·lacions....

Em van donar un bon consell pel que fa a l'excessiva importància que jo li donava a la proximitat. Si s'han de caminar 15 minuts o si s'ha d'agafar l'autobús un parell de parades, o el metro, tampoc és cap drama. 

També m'estava obsessionant massa amb el tema de les hores de permanència. Les dues escoles que més ens agraden no permeten deixar els alumnes abans de les 8, que és el que nosaltres necessitariem, ni que sigui un o dos cops per setmana. Moltes altres en canvi, a les 7 o a les 7,30 ja tenen servei d'acollida. Però no podem escollir escola només basant-nos en aquest fet i menys sense saber com ens aniran les coses el curs que ve. Si lamentablement a la UPC hi ha les retallades que s'anuncien potser jo ja no podré continuar allà com a professora i si per sort puc continuar, segur que trobem alternatives.

Punt instal·lacions. No hi ha cap escola de les que ens toca (vull dir de les que tenim presents perquè hi ha algunes que no les triariem de manera voluntària mai)  que vagi sobrada d'instal·lacions. No sé què en penseu vosaltres però tampoc ho trobem excessivament important. Jo vaig fer EGB a una escola que tenia de tot (megapati, piscina, gimnàs, teatre, sala d'actes, etc, etc, etc,)  i BUP a un institut que no tenia de res (feiem gimnàstica al pati, una aula gran servia de sala d'actes, de reunions i del que fes falta), i tampoc ho vaig trobar a faltar.

Continuo donant molta importància al tema "barri". Les escoles que són del Guinardó i jo, parlem el mateix idioma. És una connexió difícil d'explicar. Segur que és una tonteria, però és un sentiment de pertànyer a un lloc i no a un altre. Bé, és una qüestió no decisiva però que a vegades fa moure la balança.

M'han agradat molt les escoles que fan teatre dins l'horari escolar, les escoles que parlen de sortides tan senzilles com anar al bosc i veure els arbres, les que ens han parlat d'educació emocional, les que donen moltíssima importància a la lectura, les que es defineixen com a  laiques i catalanes, les que tenen hort... Totes tenen alguna cosa que et captiva.  I altres que de sobte, t'espanten.... perquè nosaltres refusem la "hiperexigència". A veure si m'explico sense ferir sensibilitats. Amb tots els respectes pels pares que volen que des de P3 els seus fills visquin sota pressió, nosaltres no. Coincidim amb les escoles que no consideren convenient omplir de manera exagerada de continguts i activitats l'agenda dels nens. I aquest aspecte, un cop hem conegut més a fons el projecte educatiu d'alguns centres,  també ens ha fet canviar les prioritats.

 

Per cert, sobre això torno a recomanar la lectura del llibre "Sota pressió" de Carl Honoré: "Una mirada intel·ligent que ens adverteix dels perills d’aquesta societat superexigent i mitificadora. De nou Honoré crida a la calma i al plaer de la vida intel·ligent i emotiva, baluards de l’humà, en contra de l’excés de pressió per fer dels nostres fills nens alfa, perquè, tal com va dir Einstein, l’educació és el que queda quan s’ha oblidat tot allò explicat a l’escola"

Bé, seguiré parlant del tema. Escriure em serveix per aclarir idees que tinc al cap i ...tolerar millor les llargues nits d'insomni...