De l'edició, l'estrès, la xusma i altres temes...

Ahir vaig rebre el primer treball d'un company advocat que vol publicar amb l'editorial que estic creant. Sí, encara no està en marxa - tot i que com us vaig explicar des de l'abril que sóc "legalment" editora -  però la previsió és fer-ho en una o dues setmanes com a molt! Massa burocràcia per començar però poc a poc tot es va solucionant. Em va fer molta il·lusió!  Ja m'ho he llegit i ara a passar tot el procés (correccions-edició-propietat intel·lectual-isbn)  fins que estigui editat. Una mica d'estrès el tema editorial, però espero que un cop la cosa estigui en marxa ja vagi rodat...

Aquesta setmana ha estat complicada. A nivell personal he estat massa nerviosa. Hauria d'estar tranquil·la i relaxada, però no puc. A més l'embaràs fa que tingui l'agenda plena de cites mèdiques i el cap ple de preocupacions. Ja sabeu, aquestes primeres setmanes són una mica dures i tinc la sensació que m'he de menjar moltes coses jo sola. Bé, no sé com explicar-ho. Em sento feliç,  però sí que estic una mica sola - això és així -  i pateixo molts canvis físics, psíquics i em preocupo també pels canvis laborals que vindran i com sobreviuré els mesos de "baixa". 

Crec que hauria de llegir "Temps d'una espera" de Carme Riera, diuen que el seu diari del seu segon embaràs s'allunya força del concepte idíl·lic i ensucrat de molts altres llibres sobre el tema. 

Ahir a sobre, una senyora em va escridassar al despatx. Una senyora que comprenc que està molt nerviosa i que no sap el que es diu, però em va posar de volta i mitja. Diria que mai m'havia passat això i aquest any farà 14 anys que exerceixo la professió. He tingut clients problemàtics, alguns que no ens hem entès,  altres que hem pogut reconduir la relació... No sé quin percentatge dir-vos, igual de posem uns 500 casos que hagi portat aquests anys, he pogut tenir problemes amb 4 o 5. Però que al despatx em montin el numeret i marxin dient "espero que la vida te dé lo que te mereces" - que va ser el que em va dir-  o expressions semblants, diria que és la primera vegada...

A sobre sense motiu. No explicaré les circumstàncies concretes del cas però poso un exemple:  és com si una víctima vol pena de mort pel seu agressor, doncs no senyora per molt que jo entengui el seu dolor i les seves pretensions doncs jo això no li puc aconseguir, li he aconseguit 30 anys de presó que no està gens malament. Doncs el cas és com si ella em culpés a mi de que no hi hagués pena de mort. Ja us dic, mutatis mutandi, perquè ni tan sols és un tema penal, és a dir ella té la raó, li han donat i ja està. És un tema que he guanyat, només que a ella la solució que el dret li dóna i que és la que jo li havia explicat que passaria,  no li satisfà i creu que es culpa meva. 

I tot això ho relaciono amb el tema de la xusma perquè ahir mentre la senyora em feia el numeret no podia parar de pensar..."xusma". I no té res a veure amb la "classe social" ni res d'això, eh? pot tenir educació o no tenir-la tant el pobre com el ric. D'acord, també hi ha qui no té habilitats per parlar o discutir sense cridar, insultar, amenaçar - i alguns agredir- o qui ha viscut a casa (o a la televisió) que les coses es resolen així. 

Jo mai entro en aquest joc. Prefereixo quedar-me callada i deixar que la xusma es posi tota sola en evidència. A més són gent que no escolten, que volen tenir la raó sí o sí i tot el que diguis no els importa.

Quan la senyora va marxar, em vaig quedar tremolant però vaig aconseguir no posar-me a plorar amb el consol de saber que jo no era com ella i que no sé si la vida em donarà o no el que em mereixo però com a mínim jo no sóc tan dolenta com per montar-li aquell numeret a ningú, i menys a una dona evidentment embarassada. Jo a ella no li desitjo cap mal, però si es comporta així amb tothom puc arribar a entendre que tingui tants i tants problemes...

Això sí, quan la xusma surt de la meva vida em sento taaaan feliç.

Avui, aquest matí, he tingut judici. Ha sortit molt bé, estic satisfeta, però també he acabat tremolant perquè era d'aquells en els que m'he atrevit a experimentar i provar coses noves i la jutgessa m'ha deixat fer.

Així que per tot plegat, per tot el que us he explicat i el que no, massa nervis, massa estrès, massa preocupacions...

No pot ser això....